[vc_row 0=””][vc_column][vc_column_text 0=””]

Ara més que mai, un Repte Comú.

Fa només uns dies, les vides de tots transcorrien en cadascuna de les normalitats existents.

Avui el nostre món ha canviat, la nostra rutina, la nostra realitat subjectiva i social està experimentant una prova conjunta que apel.la a la solidaritat col.lectiva. Ara més que mai, som coneixedors de la feblesa humana i de la importància de l’humanisme. Hem après el significat de la condició de víctima i hem entès que aquesta condició només es venç des de la empatia, la cooperació i la consciència social.

A la Fundació Vicki Bernadet hem estat sempre conscients de que el nostre futur conjunt és responsabilitat de tots i de la necessitat de prendre esment de que hem d’estar al costat de les víctimes sempre, ara més que mai. Tanquem els nostres locals, però no ens aturem, mantenim el nostre servei d’atenció telefònica i online, fent costat a totes les persones afectades directa o indirectament per una situació d’abús sexual infantil, volem garantir que tinguin el suport i l’acompanyament que necessiten. Hem d’entendre que aquesta prova conjunta no afecta per igual a tots, ara és el moment de donar resposta com mai.

Som persones que volem tenir cura de les persones que més ens necessiten.

Ara que tots hem reconegut en un veí un company, nosaltres també volem obrir el nostre balcó i posar cara i veu als membres del nostre patronat, a la seva expertesa, professionalitat i compromís amb els nostres infants.

Els membres del nostre patronat ens representen avui a tot l’equip, des de la proximitat que hem entès, dona valor a les nostres vides.

Compartim els seus testimonis, les seves reflexions, amb el desig de contribuir a ajudar a qui més ens necessiten.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

Vicki Bernadet

Històricament, davant les crisis humanitàries, econòmiques i socials, la població més vulnerable és la que en surt més perjudicada, molt especialment la infància.

Durant el confinament que estem vivint hem de procurar posar el focus en tot allò que ens pugui ajudar a tolerar millor aquesta situació, però tots sabem que cada día que passa, és i serà més complexe i probablement la incertesa i la por cada cop seran més difícils de gestionar.

Per tot això vull fer una crida a la responsabilitat i al compromís, que com a societat tenim, a l’hora de tenir cura de les nostres criatures. Hem de protegir-los en tots els àmbits de la seva vida amb especial atenció a com són tractats i a la prevenció/intervenció en qualsevol cas de maltracte i violència.

En aquests moments, coneixedors de les dades estadístiques entorn als abusos sexuals infantils (20% de la població), no cal dir que hi han infants que estant sent víctimes del silenci i de la complicitat de les seves famílies callant el maltracte. L’actual confinament facilita més situacions d’abús reals i de risc, que situen més que mai, al col.lectiu de víctimes en la indefensió.

Demano que tothom que tingui coneixement d’algun cas d’abús sexual infantil, actual o anterior al context actual, assumeixi la responsabilitat i tingui el coratge de comunicar-ho a qualsevol canal habilitat per donar resposta a aquests casos, per exemple al telèfon 116 611 de Infància Respon, per tal que professionals especialitzats puguin intervenir o fer-ne el seguiment.

Aquest dies tots ens diem “cuida’t i cuidem-nos”, ens cal afegir “protegim-nos i protegiu- los”, perquè quan aquesta crisis col.lectiva hagi passat puguem reconstruir-nos com a societat lliures de possibles situacions irreparables.

Totes podem ser un Arc de Sant Martí en el núvol d’altres persones.

• Maya Angelou

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

Dra. Noemí Pereda

Una de les realitats que estic observant en aquesta terrible situació de confinament i aïllament social que estem vivint és la consideració, un cop més, dels nens i nenes com a ciutadans de segona categoria.

Davant la preocupació per la violència que poden estar patint moltes dones a casa seva, i que a tots ens ha de consternar, percebo un gran silenci i una enorme absència de comentaris i reflexions en el que respecta a la violència que poden estar patint els nostres infants i adolescents en moments familiars d’alt estrès, preocupacions i confinament. Totes aquestes variables són importants factors de risc per al desencadenament de la violència contra els més vulnerables dins la llar, els nens, nenes i adolescents. L’estat de confinament, a part de protegir- nos del virus, provoca que ningú pugui ara detectar aquestes situacions de violència, que ningú pugui prevenir-les o intervenir-hi.

Però de la mateixa manera que hi ha bones notícies en la situació que estem vivint com a país, també hi ha bones notícies davant d’aquest problema i és que aquesta impossibilitat d’actuació no és del tot certa. Sí que tenim poder per a aturar el que pot arribar a passar o ja està passant. De la mateixa manera que dia rere dia veiem casos de gran solidaritat social, que remouen els nostres valors humans i els posen en marxa, pensem en els nostres nens i nenes, en les generacions futures, i prevenim les situacions de violència que poden generar-se en moments de crisi com els que estem vivint. Evitem que els nens i nenes es quedin sols davant l’amenaça i donem-los-hi el suport i el caliu emocional que ells necessiten més que ningú perquè no entenen bé el que està passant ni tenen la informació que tenim nosaltres per a fer-ho. Protegim-los de les situacions de risc i perill que poden estar vivint, més enllà del maleït virus, i sobre les que no hi ha tanta alarma social però que en aquests moments poden arribar a ser més greus que mai. Cuidem- los, estimem-los i abriguem-los amb el nostre afecte. Ens necessiten i és la nostra responsabilitat respondre-hi. Considerem aquest confinament una oportunitat que ens permeti obrir espais de comunicació i confiança amb els nostres infants i joves, que ens ajudi a conèixer-nos i a descobrir- nos mútuament. Perquè no hi ha ciutadans de primera ni de segona. Perquè els nostres nens i nenes són el futur, el demà que tots estem anhelant que arribi. Cuidem-los.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

Dr. Joan Queralt

A la Fundació tothom està molt preocupat pel nostre personal i per els infants, recordeu, que són la part més desvalguda de la nostra societat. Amb el confinament i al no ser considerats els nostres serveis d’urgència, no podem prestar les tasques presencials imprescindibles.

El destinatari tipus de la Fundació és, com bé sabeu, un menor. Aquest menor ja es troba desvalgut normalment li costa sortir de la masmorra a on l’abusador l’ha reclòs. No sempre compte amb l’ajut dels seus propers, doncs alguns d’aquests són, no és infreqüent, els abusadors.

Com podem mantenir el contacte i prosseguir amb teràpies d’ajut amb aquestes circumstàncies de confinament? Poc més podem fer si algun familiar o amic de la víctima no contacta amb nosaltres. Això pel que fa als nens i nenes que venim tractant. I els nous casos? La gàbia, molts cops també física, aixecada entorn al menor pel seu abusador, el té apartat, tant que ni pot comunicar els seus abusos.

Ara fem una crida a estar més atents encara davant els indicis de perill d’abusos sexuals a menors. No és fàcil, però cal extremar, ara més que mai, les percepcions amb els menors que ens són propers i contactar, per exemple, amb nosaltres.

La pandèmia vírica actual no pot ser una patent d’impunitat de l’abusador que consolidi el seu poder sobre la víctima i faci més difícil encara restablir la seva normalitat emocional i física.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

Salvador Mas de Xaxas

Aquests moments d’aïllament forçós serveixen, entre moltes coses, per a la reflexió.

Una situació com la que estem vivint ens hauria d’ajudar a adonar-nos de la nostra vulnerabilitat i posar en valor tot el que la vida ens dóna. Un gran acte d’humilitat. Fent un repàs de les entitats amb les que col.laboro, no puc deixar de pensar en els usuaris de la Fundació Vicki Bernadet, persones que encara ara continuen estant en risc, patint en silenci i confinats a casa.

Sé que en aquests moments la fundació continua donant suport i orientació. M’enorgulleix formar part del seu patronat i comprovar la seva professionalitat i l’entrega del seu equip humà.

Un cop superada aquesta crisi, tots hem de canviar per aconseguir una societat més justa.

Hem de donar veu a aquesta terrible realitat, continuant fent prevenció i seguir al costat de les víctimes perquè puguin superar el seu trauma i refer les seves vides.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Joan Mayoral

Un dels efectes secundaris de la pandèmia pel COVID-19 és el major risc que tenen els infants de ser víctimes d’abús sexual. Aquest major risc es conseqüència de:

• El confinament de la infància més vulnerable a casa.
• El tancament de les escoles i els seus menjadors, dels esplais, casals i altres activitats extraescolars.

• El tancament del serveis socioeducatius , com els centres oberts, i serveis de psicològics i d’ajuda als infants i les seves famílies.

• El major estrès i pressió econòmica que aquesta situació provoca en les famílies.

Tot això, ens fa més invisible aquest abús sexual que continua existint i que es pot veure incrementat com efecte secundari de la pandèmia.

Estem preocupats per aquest efecte secundari del COVID-19 que agreuja la vulnerabilitat dels infants més vulnerables. Per això, seguim treballant amb les administracions i els nostres professionals i voluntaris per protegir als infants que puguin ser víctimes d’aquest major risc que aquesta pandèmia està produint.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Silvia Omedes

He tingut l’honor de col.laborar amb la Fundació Vicki Bernadet des del 2002, any en que vàrem produir des de la Fundació Photographic Social Vision un reportatge d’investigació sobre els ASI, el primer a dur-se a terme

en l´Estat Espanyol i que donava veu a sis adults supervivents d’abús sexual infantil. El resultat de difondre, amb molt de respecte, rigor i profunditat l’experiència d’un grup de testimonis valents i la gran tasca de suport i assessorament que oferia l’equip professional de la Vicki en aquells anys, va propiciar que a tan sols pocs dies després de la publicació mils de ciutadans trenquessin el seu silenci i demanessin ajuda. Aquesta és la funció del millor fotoperiodisme d’investigació, la de ser una eina veraç i eficaç per informar i la de ser una lupa que posi l’atenció en aquells temes que com a societat necessitem i tenim el dret a conèixer.

Recordem que al nostre país un de cada cinc nens pateix abusos abans dels 17 anys, i que en el 80 % dels casos els abusadors són de l’entorn de confiança del nen o nena. La situació de confinament que vivim aquests dies, necessària per poder combatre el contagi massiu del virus, propiciarà però que cents de nenes i nens estiguin exposats encara més a abusos de tot tipus.

L’àmbit domèstic és sense dubte el context i la llavor de la major part dels nostres conflictes com a societat, tinguem-ho molt present. Com a ciutadans, veïns, familiars, amics propers de famílies amb nens hem d’estar molt atents i disposats a ajudar i protegir a qui ho necessiti.

Des de la Fundació Vicki Bernadet, amb tot el nostre equip altament professional i expert, us oferim la mà per orientar i guiar-vos si aquests dies sospiteu de casos i us atreviu a trencar el silenci. Aquests dies, més que mai, no siguem còmplices, restem ben desperts als senyals que poden salvar la vida i futur dels nostres joves. Gràcies.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

Ara i sempre… Junts, tot és possible!

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]