Hi ha patiments que no s’entenen bé si només mirem el present. I quan parlem de risc suïcida en persones amb història d’abús sexual infantil (ASI), aquesta limitació es fa encara més evident: sovint falta una mirada que integri el trauma.
Thank you for reading this post, don't forget to subscribe!Al blog de la Fundació Vicki Bernadet publiquem reflexions i recursos per entendre millor l’impacte de l’ASI. En aquest article, recollim les idees que destaca Carla Román, psicòloga i docent especialitzada en prevenció, formació i intervenció en violències, abús sexual, maltractament infantil i trauma psicològic.
Per què el suïcidi en persones amb història d’ASI continua sent tan poc abordat en clínica?
Román ho resumeix així: “continua existint una gran invisibilització de l’impacte del trauma primerenc en la salut mental adulta”. Segons explica, molts enfocaments de prevenció del suïcidi se centren en factors actuals (depressió, desesperança, aïllament) o en models conductistes, sense integrar l’ASI com un factor de risc crític i persistent. També assenyala la manca de formació específica i la por d’abordar un tema que pot activar molta complexitat emocional.
Cinc errors habituals en l’avaluació del risc suïcida sense mirada trauma
A partir del que assenyala Carla Román, hi ha cinc errors que es repeteixen sovint a la pràctica professional quan s’avalua el risc suïcida sense integrar el trauma. Són punts cecs que poden deixar fora elements clau en aquest context.
1) Reduir el risc als símptomes actuals
El primer error, segons Román, és quedar-se en una lectura centrada exclusivament en el “què passa ara” i no explorar la història de trauma. En aquest marc, l’ASI pot quedar fora del mapa clínic tot i ser un element persistent.
2) No identificar dinàmiques com dissociació, vergonya, culpa o estigma
Román assenyala que, en persones amb història d’ASI, un error habitual és no identificar dinàmiques com la dissociació, la vergonya, la culpa o l’estigma. Quan falta mirada del trauma, aquests elements poden quedar fora de l’avaluació.
3) Minimitzar les conductes autolesives perquè “no encaixen”
Un altre punt cec és minimitzar conductes autolesives perquè no encaixen en criteris clàssics de suïcidi. Román assenyala que aquesta lectura estreta pot deixar fora parts importants del quadre quan s’avalua el risc en context de trauma.
4) No preguntar per l’ASI com a trauma subjacent
Román ho formula de manera directa: moltes vegades no es pregunta per l’ASI com a possible trauma de base. I hi afegeix el context: falta formació específica i també hi ha por d’entrar en un tema emocionalment exigent.
5) Minimitzar el passat per centrar-se només en el present
Finalment, Román descriu un error recurrent: minimitzar vivències passades per centrar-se només en el present. En context d’ASI, això pot deixar fora precisament el pes de la història traumàtica i la seva empremta sostinguda.
Què diferencia el risc suïcida en persones amb ASI
Segons Carla Román, en aquests casos no es tracta només de desesperança actual, sinó d’una narrativa vital marcada pel trauma, amb fragmentació de la identitat i sensació de no pertinença. Dins d’aquest marc, el suïcidi pot viure’s com “l’única sortida” per silenciar el dolor crònic i la vergonya. També assenyala una major presència de dissociació i conductes impulsives.
Per aprofundir: el curs Més enllà de la ferida
Si ets professional i vols aprofundir en aquest enfocament, la Fundació ofereix el curs Més enllà de la ferida – Suïcidi i desesperança en persones amb història d’abús sexual infantil (ASI), impartit per Carla Román. Es tracta d’una formació online centrada en el vincle i orientada a la comprensió, avaluació i intervenció del risc suïcida en adults amb història d’ASI, integrant perspectiva de gènere, trauma complex i enfocament sistèmic.
